Ens han publicat un parell de cartes a La Vanguardia: una en resposta a una carta publicada el 4 de Gener referent a la regulació de les temperatures de climatització en els espais públics, i l'altre com a resposta a la rèplica que havia provocat la nostra primera carta.
Adjuntem el text de les cartes originals i les nostres respostes
Aire acondicionado
04/01/2011
Con unos amigos, fuimos a cenar a un céntrico restaurante el día 31/ XII/ 2010. Teníamos frío, lo comunicamos al maîtrey subió la temperatura del aire acondicionado. Cuando el restaurante estaba lleno, de nuevo frío. Nos dice el maîtreque otras personas tienen calor, así como los camareros. Escribo estas líneas aquejada por un proceso catarral agudo. Todo esto se da con mucha frecuencia y no puede ir graduándose el aire a gusto de unos y otros. El aire acondicionado resulta intolerante para muchas personas, sobre todo cuando su instalación te afecta directamente. Para que esto no suceda, creo que se debería regular (que no recomendar) una temperatura adecuada y que no suponga pasar frío en supermercados, restaurantes, en el AVE, en el Liceu y otros locales de espectáculos, hospitales y demás. Y, entretanto, recomendar llevar siempre una prenda de abrigo igual en verano que en invierno.
NURIA FERNÁNDEZ SURIÁ
Suscriptora - Barcelona
Veure-ho a la Web de La Vanguardia
Aire condicionat
09/01/2011
Referent al desig de la senyora Núria Fernández, expressat en la carta del 4/ I/ 2011, que es regulin les temperatures dels aparells d´aire condicionat en establiments públics, i tenint en compte que són moltes les persones a les quals molesten i afecten els excessos en els sistemes de climatització, voldria recordar que des del 12 de desembre del 2009 està en vigència un reial decret que regula, entre d´altres coses, l´obligació de limitar les temperatures produïdes pels aparells d´aire condicionat a l´interior de botigues, centres comercials, teatres, cinemes, bars, restaurants, estacions, aeroports i similars. Segons aquest decret, la temperatura de l´aire als recintes calefactats no serà superior a 21 º C i als recintes refrigerats no serà inferior a 26 º C.
És obligatori, a més, que els locals de més de 1.000 metres quadrats afectats per aquesta normativa disposin de les lectures de la temperatura i humitat relativa de l´aire i les haurien de tenir en un lloc visible.
Dubto molt que ara per ara s´hagi posat alguna sanció per aquesta causa; però si algú agafa un refredat, potser li serveixi aquesta normativa per poder exigir responsabilitats al local que la va incomplir.
ESTEVE GRAU I CREUS
Matadepera
Veure-ho a la Web de La Vanguardia
Aire acondicionado
13/01/2011
El señor Esteve Grau(9/ I/ 2011) nos informa de un real decreto que regula las temperaturas producidas por el aire acondicionado. Dice textualmente: 21 º C como máximo en los recintos calefactados. Y26 º C como mínimo en los recintos refrigerados. Es decir, ¿qué sucede si se regula por debajo de los 21 º C? Pues que se pasa frío. Sabiendo, sin embargo, que temperaturas por debajo del umbral de confort afectan a la salud, el tema no es baladí y se debería inspeccionar.
NURIA FERNÁNDEZ
Barcelona
Veure-ho a la web de La Vanguardia
Aire condicionat
15/01/2011
Voldria aclarir que l’objectiu del Reial Decret 1826/2009, al que feia esment en la meva carta (9/I/2011), és el de l’estalvi energètic, i en cap cas es pot deduir, tal com diu la Sra Núria Fernández (13/I/2011), que per sota dels 21ºC es passi fred.
Les condicions de confort de les persones depenen de molts factors personals que van des de l’activitat metabòlica a l’estat d’ànim, i l’entorn ens afecta no només a traves de la temperatura ambient si no de la humitat, de la temperatura de les superfícies que ens envolten o de les corrents d’aire. Per posar només un exemple: amb un sistema de terra radiant a 20ºC de temperatura ambient podria ser que estiguem més confortables que a 24ºC asseguts al costat d’una finestra cara Nord.
El nivell de qualitat d’una instal·lació de climatització es mesura en funció del percentatge de persones insatisfetes assumint que és impossible obtenir la satisfacció de tothom.
ESTEVE GRAU I CREUS
Matadepera